Va de Mestres

Reflexió llibre Va de mestres. Carta als mestres que comencen. De Jaume Cela Ollé i Juli Palou Sangrà. 

La lectura d’aquest llibre m’ha ajudat a refleccionar sobre quin tipus de mestra vull ser. Soc conscient que és una feina que comporta una responsabilitat molt gran perque ens feim càrrec de “personetes” que més endavant s’hauran de fer càrrec del món, i que per això també és complexa, però que amb vocació i entusiame es té molt guanyat.

Unes de les les líneas que més m’han cridat l’atenció del llibre són les que diuen que per ser un bon mestre:

“Es tracta, senzillament, d’aprendre a fer tres accions ben concretes: mirar si quan arriben a l’escola porten l’esmorzar i la roba necessària, intuir si necessiten un petó a la galta i obrir el seu interès cap a les coses del nostre món.

D’aquestes tres accions, potser la darrer és la que major repte em plantetja. M’agradaria ser una mestra innovadora i creativa, capaç de crear un bon ambient a l´aula i no llevar mai als nens el seu interès innat per aprendre coses. Per aquest motiu, vull ser una mestra perseverant i crítica amb mi mateixa; capaç de diagnosticar, de prioritzar, d’evaluar i trobar solucions, i això  fer-ho amb col·laboració dels meus companys. Vull ser una mestra amb qui els nens pugan confiar, carinyosa, pacient i compromesa i que els meus alumnes sapigan que mai no els abandonaré. Que els escoltaré sempre i que junts farem el camí, perque aprendrem junts. Per això, com a mestra m'agradaria fomentar el diàleg i la participació a les meves classes, perque, sobretot, aprenguin els uns dels altres i aprenguin a viure i a conviure amb democràcia. Com diu Maria Montessori “l’educador ha d’ensenyar poc i observar molt”. Perque tothom té dret a equivocar-se i aprendre dels pròpis errors. En aquest sentit, vull ser una mestra intuitiva i observadora i ajudar als meus alumnes a fer front als seus problemas, guiar-los perque, per ells mateixos, trobin la solució i desenvolupin el seu esperit crític. Això darrer em sembla fonamental, i com a mestra del segle XXI crec que despertar als nens l’esperit crític és un repte i és molt important perque es puguin desenvolupar a la societat amb èxit. M’agradaria fer la meva feina sempre amb molta humilitat i sentit de l’humor i transmetre-lis a ells també aquest valor, així com el respecte entre ells mateixos i també envers la natura. I també la importància de la tolerància a un món cada cop més globalitzat i, a l’aula, cada cop més multicultural. Mostrar-lis a ells i, sobretot, a les famílies que això lluny de ser un problema pot ser una oportunitat per aprendre i una riquesa.

Altres reptes que com a mestra del segle XXI hem plantetjo són saber transmetre als meus alumnes uns coneixements útils, que recordin tota la vida i que en un futur els sapigan possar en pràctica. També, que aprenguin a treballar en equip i que siguin capassos d’adaptar-se a noves situacions. Poder obrir les portes de l’escola i trobar altres espais on poder duur a terme aprenentatges significatius. M’agradaria que els meus alumnes rebèssin una formació de qualitat i amb igualdat d’oportunitats, possant especial atenció a la diversitat cultural i als nens amb necessitats especials o específiques. Per això, com a mestra vull estar sempre a l’última, i sempre en formació contínua amb les noves tecnologies i,si cal, ajudar i animar als meus companys a que ho fassin també.